La meva afició per la fotografia va començar a finals dels anys 70, en la meva època d'estudiant, vinculada a la meva passió per viatjar, tractant de recollir en imatges aquells llocs que visitava. Era l'època de l'analògic, amb les seves limitacions, dels rodets de diapositives i els resultats una mica a cegues fins a algunes setmanes després de tornar.

Amb l'arribada de l'era digital es va produir un gran canvi. El poder veure els resultats a l'instant i ajustar després a casa la fotografia final, va ser una revolució, similar a l'entrada d'Internet en el món dels viatges. Sens dubte, l'experiència comença a casa, visualitzant abans els moments i llocs a visitar amb ajuda d'eines de planificació i portals de fotografia.

Com a resultat, moltes de les meves fotografies són de paisatge urbà, buscant aquells moments de llum que es produeixen en els capvespres i albes, quan els tons càlids de les llums artificials contrasten amb els cels blaus. Resulta sorprenent descobrir la tranquil·litat de la primera hora en aquests llocs habitualment tan plens de gent, fotografiar en calma i solitud mentre es va fent a poc a poc de dia, fins que s'apaguen els llums, tot va recobrant la seva bullici i és moment de tornar .

M'agrada la fotografia lenta i de trespeus, buscar els reflexos de les llums en l'aigua i la suavitat de les llargues exposicions, repetir varies vegades la captura, tractant d'optimitzar l'enquadrament.

La meva visió és de angular, tractant de recollir en una imatge tot allò que sento en els llocs que visito. Per això, també practico bastant la fotografia panoràmica. Així mateix, m'agrada la fotografia d'interior i els contrapicats, aquella visió cap amunt que moltes vegades ignorem i que amb el dramatisme dels angulars extrems, produeix resultats tan cridaners.

Des que vaig aprendre tècniques de barreja de fotografies amb diferents temps d'exposició, per poder capturar tot el rang dinàmic de l'escena i controlar així llums i ombres, moltes de les meves fotografies són resultat d'això. Al retorn a casa, lentament vaig "muntant" la fotografia a partir d'aquestes diferents exposicions, en un desenvolupament de vegades una mica laboriós, més encara si es tracta de panorames amb diferents fotografies cosides entre si. M'imagino que ha de ser un procés similar al de l'antiga cambra fosca, que mai vaig arribar a practicar, en el qual poc a poc va apareixent la fotografia final que vas imaginar. Procuro que els meus processats no siguin excessius, sense que aquests destaquin sobre la imatge en si, que recullin la sensació que veus només el que hi havia.

Ja fa algun temps, vaig llegir un comentari d'algú que deia que cada vegada que mirava les fotografies de certa persona era com si a la pantalla del seu ordinador s'obrís una finestra als llocs que havia estat. És una definició que em va impressionar i la que m'agradaria perseguir amb els meus treballs.

Moltes gràcies pel vostre temps a mirar a través de les meves finestres.